Dietètica Herbolari Casa Pià

La carn processada eleva el risc de càncer de pàncrees

Jaume — Sun, 29 Jan 2012 22:32:46 +0000

Investigadors de l’Institut Karolinska d’Estocolm, a Suècia, coordinats per Susanna Larsson, asseguren que el consum habitual de carn processada, com salsitxes, cansalada o hamburgueses, pot augmentar el risc de càncer de pàncreas, segons les dades d’un estudi que es publica en el British Journal of Cancer.

En concret, i després d’haver revisat onze estudis amb més de 7.000 pacients, han observat que per cada 50 grams de consum diari d’aquest tipus d’aliments, equivalent a una salsitxa o un parell de rodanxes de cansalada, augmenta un 19 per cent el risc de patir aquests tumors, en comparació d’els qui mai menjaven aquests aliments.
Aquest tipus de carn ja ha estat relacionada amb un major risc de càncer colorrectal, igual que el consum d’altres carns, com la vermella. En aquesta revisió d’estudis també s’ha analitzat la seva relació amb el càncer de pàncreas, observant-se que els homes que menjaven 120 grams de carn vermella al dia tenien un risc un 29 per cent major de càncer pancreàtic que els qui no menjaven carn. No obstant això, els resultats no són concloents perquè no es va detectar tal associació en dones.
Segons Larsson, “a més de millorar el diagnòstic és important entendre què és el que incrementa el risc d’aquesta malaltia. Si la dieta té un impacte en el càncer pancreàtic, això pot influir en les campanyes de salut pública per ajudar al fet que es redueixin els casos”.
Amb l’objectiu de prevenir el càncer colorrectal, nombrosos experts ja aconsellaven no consumir més de 70 grams diaris de carn vermella i processada, una recomanació que amplia la seva protecció al càncer de pàncreas.

La falta de son repercuteix en un increment del pes corporal

Jaume — Thu, 19 Jan 2012 13:33:52 +0000

La falta de son comporta un augment de totes les hormones que inciten a la gana i provoca la ingesta precisament d’aliments rics en greixos i sucres, la qual cosa repercuteix en un increment del pes corporal. Una sola hora de diferència en la durada del son per si sola és capaç d’engegar mecanismes que ajuden a mantenir el pes, segons van explicar des de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) amb motiu del Dia de la Persona Obesa, que es va celebrar el 14 de desembre.
Dormir almenys vuit hores diàries és una més de les actituds que han d’adoptar-se per intentar aconseguir i mantenir un pes adequat, van assenyalar. Pel que sembla, això és conseqüència de dues hormones -leptina i la ghrelina- relacionades amb la gana i que es modifiquen amb les hores de son. “La leptina, que inhibeix la sensació de gana, i la ghrelina, que estimula l’apetit”, va detallar el president de la SEEN, el doctor Javier Salvador. A menor temps de son, les concentracions de leptina disminueixen i augmenten les de ghrelina, o el que és igual, com menys dormim més volem menjar.
“En l’última dècada s’ha posat en evidència l’existència d’una estreta correlació entre dormir poques hores i un major risc de ser obès. És per això que per prevenir el desenvolupament d’obesitat en la nostra societat, així com per intentar que les persones obeses perdin pes, al costat dels obligats canvis de l’estil de vida (alimentació i exercici), és necessari dormir almenys set o vuit hores diàries”, va afegir. El coordinador del Grup de Treball d’Obesitat de la SEEN, el doctor Albert Lecube, va desaconsellar dormir menys de set hores i va afirmar que s’ha comprovat que augmentar les hores de son de sis o menys fins a set o vuit hores, durant un període de sis anys, s’acompanya d’un menor augment de l’índex de massa corporal i d’una menor acumulació de greix corporal.
També van destacar l’estreta relació entre les hores de somni i la presència d’obesitat en nens. S’ha constatat que els nens obesos dormen menys que aquells nens que tenen normopes, va indicar el president de la SEEDO, el professor Felipe Casanueva. “A Espanya, els nens dormen una mitjana de menys de vuit hores al dia, alguna cosa insuficient i que, a més, provoca altres hàbits perjudicials amb repercussió negativa en l’increment del pes corporal, com és no desdejunar”, va advertir Casanueva, que va posar l’accent del gran problema que suposa l’obesitat infantil, “atès que un alt percentatge de nens obesos manté aquest trastorn quan són adults”.
Actualment, va afegir Lecube, “es considera que en els nens, dormir cinc o menys hores gairebé duplica el risc de ser un adult obès”. De fet existeixen estudis que apunten que els nens que més dormen durant els seus primers 11 anys de vida tenen un menor risc de ser obesos en l’edat adulta, independentment del sexe, les hores que passen enfront de la televisió, la situació socioeconòmica dels pares o l’activitat física que realitzin. En relació als adults, van apuntar que ocorre el mateix. En gent gran s’ha observat que tant l’índex de massa corporal com el perímetre de cintura és significativament major entre aquells que dormen menys de cinc hores. En concret, dormir menys s’associa amb un augment del perímetre de la cintura de 6,7 centímetres per als homes i de 5,4 centímetres per a les dones

Deu claus per compensar els excessos nadalencs

Jaume — Tue, 10 Jan 2012 11:48:48 +0000

Metges de l’Institut Nacional de Salut d’Estats Units van tractar d’identificar si la ingesta de menjars de les feste de Nadal afecta al pes. Van avaluar els canvis de pes en 195 persones adultes durant les sis setmanes de festes, des d’Acció de Gràcies fins a Any Nou, i van constatar que el pes mitjà que es va guanyar durant les festes va ser menor del que es podria suposar: una mitjana de 0,370 quilos. No obstant això, els participants amb sobrepès i obesitat van guanyar bastant més, una mitjana de 2,3 quilos.
L’empresa Eroski-consumer recomana deu consells per compensar excessos en l’alimentació de les festes nadalenques.

1. Desdejuni lleuger. Saltar-se el desdejuni és sempre un error, també el dia després d’un sopar opípar i excessiu. El desdejuni en aquestes setmanes pot ser més lleuger i suau, però no val obviar-ho. Serveix per reposar forces i perquè, en asseure’ns a menjar, ho fem amb una gana normal i amb menys ansietat.

2. Menú lleuger, però exquisit. Han de combinar-se aliments hipocalórics(hortalisses i verdures, fruites, peixos…) amb preparacions senzilles i donar un toc sofisticat a la recepta tradicional: una salsa original, un aliment exòtic, una presentació suggeridora.

3. Aliments depuratius com a part del menú. Estimulen els òrgans depuratiuos (fetge, ronyons, intestí) i alleugen les molèsties pels excessos, com estómac ple, sensació d’inflor, flatulència o mal de cap. Els aliments que tonifiquen el fetge són els vegetals de lleuger sabor amarg (escarola, endívies, carxofa, card, albergínia, infusions de dent de lleó i card mariá), mentre que les verdures i les fruites, com a api, espàrrecs, poma o pera, activen l’acció depurativa del ronyó.

4. Aliments rics en fibra ajuden a evacuar i a alleujar el ventre inflat. Una fruita en compota barrejada amb fruita seca i prunes passes, un iogurt amb segó, beure aigua i un llarg passeig ajuden a aquest propòsit.

5. Un iogurt al dia afavoreix una millor digestió.

6. Amanida d’entrant. Els aliments crus són rics en enzims, que ajuden a l’organisme a realitzar una millor digestió.

7. Germinats en l’amanida. Brots de soia, alfals, blat o ordi contenen enzims que contraresten els gasos.

8. Repartir les sobres. Compartir les restes dels menjars amb amics i familiars és un truc per no menjar de més la resta de dies.

9. Postres i cafès sense sucre. Més que optar per edulcorants tipus sacarina, el consell saludable és acostumar el paladar als sabors naturals dels aliments, inclòs el lleuger amargor del cafè i del te.

10. Caminar una hora al dia, com a mínim, ajuda a millorar la digestió i al fet que lescalories no s’acumulin en l’organisme. No ha de realitzar-se una hora seguida d’activitat, sinó que la caminada pot repartir-se en dues tandes de mitja hora, una estona al matí i un altre a la tarda.

Cada vegada més llars espanyoles s’animen a consumir productes ecològics

Jaume — Tue, 20 Dec 2011 19:22:11 +0000

El Ministeri de Medi ambient, i Mitjà Rural i Marí (Marm) va presentar, el 30 de novembre, l’estudi “Caracterització de la tipologia i perfil sociodemogràfic del consumidor d’aliments ecològics a Espanya”, en el marc de la IV Jornada Nacional d’Aliments Ecològics, organitzada per la Federació Espanyola d’empreses amb Productes Ecològics (Fepeco), va informar el ministeri.
Segons el resultat d’aquest estudi, els aliments ecològics estan ja en un de cada quatre llars espanyols. Aquests consumidors reconeixen les etiquetes identificatives d’aquests productes, saben exactament què és un article ecològic i ho consumeixen al menys una vegada al mes. En definitiva, és conscient del que està comprant. No obstant això,solament un terç de la població total espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic, sent significativament important aquesta falta de coneixement respecte al nou logotip europeu d’aliment ecològic.D’acord amb els resultats obtinguts, el consum de productes ecològics es concentra principalment en categories com les fruites i verdures fresques. L’estudi també apunta, com el principal motiu de compra d’articles ecològics, la preocupació per la salut. Entre els consumidors ecològics, l’edat mitjana dels quals és de 40 anys, s’han identificat quatre grups, segons les actituds davant aspectes relacionats amb el medi ambient, ecologia i salut.Així, el grup més important és el dels denominats “convençuts”, amb un 32%, partidaris del consum ecològic i sostenible. Li segueixen els “desimplicats”, amb un 26%, que consumeixen aliments ecològics per un efecte moda. A continuació es troben els “ecologistes”, amb un 21%, que mostren una gran sensibilitat respecte al medi ambient. Finalment estan els “preocupats per la salut”, un 20%, majoritàriament dones que busquen la cura personal a través d’una alimentació ecològica i de l’exercici físic.Finalment, l’estudi indica que encara existeix un gran potencial per als productes ecològics, ja que els entrevistats mostren un major coneixement de les tendències del consum sostenible i estan més disposats a augmentar el seu consum.

Prende llimonada natural amb bicarbonat prevé el cáncer i la salut en general

Jaume — Mon, 19 Dec 2011 14:32:17 +0000

La Llimona (Citrus limonun Risso, Citrus limon (L.) Burm., Citrus medica) és un producte meravellós per preservar la salut, mantenir el pH equilibrat del mitjà intern i fins i tot afeblir i destruir cèl·lules canceroses. És una autèntica teràpia general saludable. Per què no estem assabentats d’això?

Perquè aquest es un remei fácil i barat que es contradiu amb els interesssos d’organitzacions farmacéutiques interessades a trobar una versió sintètica, que elspermeti obtenir fabulosos beneficis. Així que d’ara endavant vostè pot ajudar a un amic que ho necessiti, fent-li saber que li convé beure suc de llimona amb bicarbonat per prevenir qualsevol malaltia. El seu sabor és agradable. I per descomptat no produeix els horribles efectes de la quimioteràpia. I sí té la possibilitat de fer-ho, planti un arbre de llimona al seu pati o jardí. Totes les seves parts són útils.

La propera vegada que vostè vulgui beure un suc, demani-ho de llimona natural sense conservants.

La fruita del llimoner és un cítric que ve en diferents presentacions, la seva polpa es pot menjar directament encara que norrmalment es fa servir per elaborar begudes, sorbets, dolços etc.

L’interès d’aquesta planta es deu als seus forts efectes antibiòtics i anti-cancerígenos. I encara que se li atribueixen moltes més propietats, el més interessant d’ella és l’efecte que produeix sobre els quistes i els tumors. Aquesta planta és un remei provat per als càncers de tots tipus, i el bicarbonat li alcalinitza el PH del seu mitjà intern. Hi ha els qui afirmen que és de gran utilitat en totes les variants del cáncer així com qui els considera a més com un agent anti-microbial d’ampli espectre contra les infeccions bacterianes i per fongs que són els que viuen en llocs àcids . Agregant el bicarbonat a la llimonada natural, canviem el pH del organismo. Es eficaç contra els paràsits interns i els cucs, regula la tensió arterial alta i és antidepressiva, combat la tensió i els desordres nerviosos.

Fruites de tardor dessecades per a l’hivern

Jaume — Wed, 14 Dec 2011 00:03:40 +0000

La diferència en micronutrients fa que unes fruites seques siguin més interessants que unes altres per a la salut dels ossos, els ulls, la pell o el cor. La tardor i l’hivern és una bona temporada per degustar fruites dessecades. És possible assecar totes les varietats per degustar-les després amb més sabor dolç, encara que les més conegudes i habituals són les prunes i raïms passes, els orellots d’albercoc i préssec i les figues seques, juntament amb els dátils, que s’inclouen en aquest grup.
Un cop d’ull pels mercats de carrer d’aliments, tendes delicatessen o herbodietéticas ens apropa la possibilitat d’assaborir varietat de fruites dessecades: pinya, plàtan, coco, kiwi o maduixes. Totes les fruites dessecades tenen en comú la seva saludable aportació energètica en forma de sucres naturals, però les unes i les altres es distingeixen per la seva aportació majoritària en determinats micronutrients. Aquesta diferència pot ser útil per triar les fruites dessecades més adequades segons les necessitats: més riques en vitamina A, que cuida els ulls i la pell; en potassi, magnesi i calci per millorar la hipertensió, per als músculs i les articulacions; en fibra per a una millor salut digestiva; o en antioxidants.
En les fruites dessecades, la concentració de micronutrients és fins a cinc vegades més gran, en comparació de la fruita fresca, per la qual cosa el valor nutritiu d’aquests aliments és important. La interessant aportació que alguns minerals (calci, magnesi, ferro, zinc, seleni, coure, manganès, bor…) i vitamines (àcid fólic i vitamina C) donen a les fruites dessecades fa que resulti fonamental la presència d’aquests aliments en la dieta habitual.

Per aprimar-se, pensa en menjar

Jaume — Tue, 06 Dec 2011 19:09:46 +0000

Un grup de científics de la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh, EUA) ha descobert que davant el desig de menjar xocolata i dolços, l’acció d’imaginar-se prenent grans quantitats d’aquests productes pot ser suficient per calmar l’apetit, segons publica la revista Science.
En una sèrie d’experiments, els investigadors van comprovar que si un s’imagina un bombó de xocolata o un tros de formatge i es visualitza degustant cada mos, mastegant i empassant, normalment menja menys quan, a continuació, li ofereixen l’aliment real. L’efecte s’explica pel fenomen de l’habituació, que fa que mentre per a la majoria de la gent el primer mos de cada menjar és el millor, a mesura que seguim ingerint l’aliment cada mos resulta menys atractiu que l’anterior. La doctora Carey Morewedge i els seus col·legues han comprovat que la imaginació pot ser suficient perquè una persona s’habituï als aliments i, per tant, perquè a l’hora de consumir-los de debò ja no despertin el mateix interès. Una estratègia interessant a tenir en compte per a aquells que intenten perdre pes.
“Fins a cert punt, la mera imaginació d’una experiència és un substitut de l’experiència real. La diferència entre imaginar i experimentar pot ser més petita del que se suposava”, subratlla Joachim Vosgerau, coautor de l’estudi.

Dofins i Humans: Gran similitud genètica

Jaume — Wed, 30 Nov 2011 13:33:50 +0000

Dofins i éssers humans tenen molt en comú. Els nostres germans dofins ens sorprenen novament.Diferents investigacions científiques han confirmat que la composició genètica de l’ADN dels dofins és sorprenentment similar als éssers humans.

Estan més prop de nosaltres que les vaques, cavalls o porcs, malgrat el fet de viure en l’aigua.”Els dofins són mamífers marins que neden en l’oceà i va ser sorprenent saber que els éssers humans teníem més en comú amb els dofins que amb els mamífers terrestres”, explica Horst Hameister, professor de genètica de la Universitat de Ulm, Alemanya.Van trobar que 13 dels 22 cromosomes dels dofins eren exactament igual que els cromosomes dels éssers humans, els nou cromosomes restants van ser reordenats.”La mesura de la similitud genètica va ser una veritable sorpresa per a nosaltres ” diu David Busbee de la Universitat de Texas A & M.Les similituds entre dofins i els éssers humans suggereix avaluar seriosament les teories d’un possible origen en comú.

Fonts: Marenostrum.com, Discovery Channel, Awakening Healing.

La patata transgènica avança cap a la paella.

Jaume — Tue, 22 Nov 2011 11:43:05 +0000

BASF sol·licita a la UE l’aprovació per a consum humàUn espanyol podrà fer una truita de patates transgèniques en 2014 si tot surt segons calcula la major empresa química del món, BASF.La multinacional alemanya va sol·licitar a la UE l’aprovació per a consum humà i animal de la seva patata Fortuna, els gens de la qual han estat modificats en laboratori per ser resistent al tizó tardà. Aquesta malaltia, provocada pel fong Phytophthora infestans, arruïna el 20% de les collites de patata a tot el món, segons les xifres de BASF. És el mateix patogen que va disparar la Gran Fam irlandesa, entre 1845 i 1849, causant centenars de milers de morts i un èxode de la població cap a EUA i Canadà.L’empresa va assegurar ahir en un comunicat que “la introducció al mercat s’espera per 2014 o 2015″. No obstant això, els antecedents conviden a l’escepticisme. Abans, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) haurà d’avaluar la seguretat de lapatata transgènica per als éssers humans, els animals i el medi ambient. I després haurà d’arribar el vistiplau de Brussel·les, que es concedeix amb comptagotes.
Des de 1998, quan es va aprovar el cultiu de blat de moro transgènic de Monsanto resistent a la plaga del trepant, la UE només ha aprovat una altra varietat, la patata Amflora, també de BASF i amb un ús residual per obtenir midó per a la indústria. Brussel·les s’enfronta a un embús de 74 transgènics a l’espera d’autorització. Una vintena d’ells ja ha superat l’examen de la EFSA.
La química alemanya calcula que Patata-Fortuna estarà als mercats en 2014L’Associació Europea de Bioindustrias, el lobby de les multinacionals en la UE, va denunciar a mitjans d’octubre la “lentitud” del procés d’autorització i la seva paràlisi de facto. Les aprovacions del blat de moro BT11, resistent a larves de papallona, i del blat de moro Herculex I, blindat contra el cuc cogoller, estan congelades des de 2001, malgrat l’informe favorable de la EFSA. La patata de BASF podria seguir el mateix camí.

Probiótics i sistema immune

Jaume — Mon, 14 Nov 2011 12:19:34 +0000

En els nens, en particular en els més febles, al malestar propi de la grip, com a febre alta, dolors musculars, anorèxia i molèsties digestives (nàusees, vòmits), es poden sumar complicacions respiratòries (bronquitis, bronquiolitis), otitis (entre el 20% i el 62% dels nens la sofreixen), malalties pulmonars o convulsions febrils, que són més greus quant menor és el nen.
El bon estat del sistema immune és fonamental en els menors perquè puguin afrontar qualsevol procés infecciós. Aquesta situació dependrà, en part, del tipus d’alimentació i nutrició que segueixin els petits. Nutrients concrets dels aliments com les vitamines C, vitamina A i I, i minerals com el ferro i el seleni fan la seva labor respecte a l’augment dels anticossos i, per tant, en l’activitat immunològica antiviral i antibacteriana. D’altra banda, en els últims anys ha augmentat l’interès per l’ús de complements per reforçar la salut immunitària. Nombroses investigacions mostren la capacitat de probiótics específics (determinades ceps de bacteris) per modular diversos factors del sistema immunològic, tant innats com adquirits.

El complement probiótic és un producte que es comercialitza en farmàcies, laboratoris de nutrició o tendes especialitzades de dietètica. Engloba a una selecció específica de microorganismes vius amb efectes orgànics saludables. La selecció de bacteris es realitza d’acord a les persones a els qui es destinen, siguin nens, adults o persones amb necessitats especials per qüestions de salut. En qualsevol cas, sempre s’ha d’entendre que és un complement a la dieta i no un substitut d’alguns aliments que la componen. El valor afegit d’aquests complements es tradueix en un menor ús de medicaments per a la tos i el refredat entre els petits i en menys dies de malaltia i faltes a classe a causa d’aquests trastorns. Alguns estudis confirmen, fins i tot, un menor ús d’antibiòtics en edats primerenques després de la seva ingesta durant uns mesos, amb els consegüents beneficis com la reducció de les reaccions adverses pel medicament, els costos i menys risc de desenvolupament de resistència als antimicrobians.