Dietètica Herbolari Casa Pià

Els parabens, verí diari per la teva pell

Jaume — Sun, 20 May 2012 18:47:32 +0000

Què són els parabens? Doncs res més senzill que anar a la dutxa, agafar un pot de gel o de xampú i llegir la seva composició, fins que trobeu paraules que acaben en ‘paraben’. Tots tenim a casa productes cosmètics, de maquillatge i d’higiene personal amb parabens.
Però no només a la dutxa. Vegem ara els cosmètics, el maquillatge, cremes per a la cara, el bodi milk, la crema de mans, la crema reafirmant, l’antiarruges, l’hidratant, etc…
Els parabens són els conservants més barats i efectius usats per la indústria cosmètica. I igual que ocorre amb la indústria alimentària, els fabricants recorren sempre als productes més barats que els permetin pagar menys i guanyar més, sense importar-los els seus efectes sobre la salut.Alguna vegada t’has preguntat per què t’ha picat la pell després de la dutxa, o perquè la tens tan resseca, o perquè apareix aquesta intolerància o aquesta al·lèrgia? Doncs moltes vegades els culpables són els parabens.
Es tracta d’additius químics sobre els quals s’han fet alguns estudis que de seguida han estat desmentits i sabotejats, però que reflectien la perillositat d’un ús diari sobre la pell de productes que tinguin parabens (xampús, cremes…).
Atès que cada vegada hi ha més gent conscienciada amb els perills dels productes químics irritants sobre el seu cos, algunes marques de cosmètica i higiene (incloses marques ‘blanques’) han substituït els parabens per altres conservants menys agressius, però moltes marques, fins i tot les més cares i les que més gasten en publicitat, segueixen afegint-los als seus productes.

Mira ben la composició dels teus productes per a la dutxa i la bellesa o la higiene (inclosos desodorants i perfums). Estarà escrita en anglès i llatí perquè no l’entenguis. Busca els següents noms:
BENZYLPARABEN, BUTYLPARABEN, ETHYLPARABEN (o camuflat com I214), ISOBUTYLPARABEN, ISOPROPYLPARABEN, METHYLPARABEN (o camuflat com I218) o PROPYLPARABEN (o camuflat com I216). Si un producte teu té algun dels parabens, que sàpigues que t’estàs posant sobre la teva pell una substància química conservant que produeix efectes negatius per a la teva salut amb el seu ús habitual.

L’excés de beguda produeix en els adolescents danys permanents

Jaume — Thu, 10 May 2012 11:36:04 +0000

El Binge Drinking o excés de beguda ocasiona greus conseqüències en la salut dels adolescents provocant danys cerebrals i alteracions que afecten a la memòria, la capacitat intel·lectual o d’aprenentatge dels joves. Aquesta ha estat una de les conclusions que ressalten els experts que s’han donat cita en la I Jornada de Divulgació científica ‘La ciència a l’abast de tots’ organitzada per Fundació per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les Drogodependències, FEPAD, en col·laboració amb la Universitat CEU Cardenal Herrera, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Un dels aspectes que han abordat els experts ha estat la problemàtica del consum excessiu d’alcohol per part d’adolescents en curts períodes de temps. El Binge Drinking, que suposa un consum de 60 gr en homes i 40 gr en dones durant un interval temporal de dues hores, produeix alteracions estructurals i funcionals en el cervell de joves i adolescents.

La investigació de FEPAD duta a terme sobre aquesta matèria deixa l’evidència de greus conseqüències com a danys en el cervell que persisteixen amb el temps. Així, una de les zones afectades són els lòbuls frontals, ocasionant pitjor rendiment en processos d’atenció, raonament, planificació, presa de decisions, control comportamental, etc.

A més, afecta a l’hipocamp, que és la zona relacionada amb la memòria. D’aquest últim aspecte cal afegir que als dos anys de seguiment persisteixen les dificultats en tasques cognitives, fins i tot entre joves que ja no consumeixen begudes a l’excés. Per això, la toxicitat de l’etanol pot alterar la plasticitat cerebral i modificar de forma irreversible certes regions cerebrals en l’adolescent. Segons han indicat experts en la matèria, els subjectes que comencen a beure a una edat primerenca tenen major risc de sofrir problemes d’addicció a l’alcohol quan són adults.

D’altra banda, respecte al policonsum d’alcohol juntament amb altres drogues, a través d’investigacions recolzades des de FEPAD s’observa que la combinació d’alcohol i èxtasi, redueix la sensació d’embriaguesa d’alcohol i augmenta l’eufòria de l’èxtasi. S’incrementen la pressió arterial, freqüència cardíaca i temperatura respecte a l’èxtasi sol. La combinació d’aquestes dues substàncies té greus conseqüències perquè genera una falsa sensació d’execució adequada que té importants implicacions en el funcionament motor en general del consumidor, segons les mateixes fonts.

El blat de moro MON810 de Monsanto ara prohibit en bona part d’Europa encara que a Espanya el seu ús està permès.

Jaume — Tue, 08 May 2012 10:34:00 +0000

Les recents protestes d’apicultors i activistes anti-OGM té una conclusió reeixida. Els activistes exigien que el Ministre d’Agricultura, Marek Sawicki prohibís el MON810 al país. La bona notícia és que les seves protestes van tenir èxit. El funcionari va fixar una altra polèmica norma internacional contra els transgènics de Monsanto. “A més de vincular-se destruir la salut humana produint una gamma de dolències”, va assenyalar Sawicki, “el pol·len procedent del cep GM podria ser devastador per a la població d’abelles que ja es va reduir al país”. En declaracions a a l’agencia AFP, Sawicki va indicar que: “El decret dictamina la prohibició total del cep del blat de moro MON810 a Polònia”.

El 9 de març, va haver-hi una oposició similar als ceps genèticament modificats de Monsanto. En aquesta data, 7 països europeus van bloquejar la proposta de la Presidència danesa que permetia el cultiu de transgènics en continent europeu. Els països que van bloquejar aquesta proposta són Bèlgica, Gran Bretanya, Bulgària, França, Alemanya, Irlanda i Eslovàquia. Una setmana després d’aquest anunci, França va imposar una prohibició temporal pel MON810.

A Lió, França, el Tribunal va dictar una sentència després que Paul Francois, un productor de grans, va informar que Monsanto no va proporcionar advertiments suficients en l’etiqueta de l’herbicida Lasso. La falta d’advertiments va causar danys en la població, com a problemes neurològics, incloent maldecaps i pèrdua de la memòria.

Després del testimoniatge, el tribunal va ordenar un dictamen pericial per verificar la relació entre l’herbicida i les malalties reportades, així com també per determinar la suma a pagar per danys i perjudicis. Monsanto va resultar culpable, i això va aplanar el camí per a una acció legal similar en nom dels agricultors en el futur.

A més, a França, la branca agrària del Sistema de Seguretat Social va trobar al voltant de 200 efectes adversos nocius per a l’ésser humà i el medi ambient, des de 1996, en relació amb els pesticides de Monsanto.

La lluita contra Monsanto continua en molts països, no solament per les seves herbicides sinó també pel resultant, els seus nocius productes transgènics: L’Índia comença a alçar-se contra la corporació, tancant dràsticament al agro-gegant sota càrrecs de “biopiratería”. I Hongria, recentment va destruir 1.000 hectàrees de blat de moro modificat genèticament.

Per qui no sap dir que no

Jaume — Wed, 25 Apr 2012 11:50:54 +0000

Sóc feble, si; jo sé que sóc feble, però per què?. Perquè he après a odiar la força i el poder i la dominació i si m’inclino una mica cap al costat de la debilitat, perdonin-me, però és només una reacció de la meva aversió a ferir a uns altres i aviat arribaré a trobar l’equilibri entre no ferir ni ser ferit. Però de moment, prefereixo sofrir jo que causar un sol moment de dolor al meu germà.
De manera que sigues molt pacient amb la teva petita Centaury; ella és feble, ho sé, però es una debilitat cap al costat bo i aviat creixeré més forta i més bella, fins que puguis admirar-te de la força que vaig a proporcionar-te.

Edward Bach, Setembre de 1933

La meitat dels professionals de la salut a Espanya no comproven l’estat d’hidratació dels seus pacients.

Jaume — Tue, 24 Apr 2012 12:04:43 +0000

Així i tot, Espanya és el tercer país d’Europa que més preocupació mostra per aquest aspecte, per darrere de Grècia (52%) i Itàlia (59%). La falta d’hidratació està associada a problemes de concentració i memòria, maldecaps, irritabilitat, somnolència i fatiga, no obstant això un recent estudi ha demostrat que només el 50% dels professionals de la salut a Espanya comproven l’estat d’hidratació dels seus pacients. Per contra, només el 28% dels experts francesos, el 33% dels anglesos i el 36% dels alemanys assegura que sempre se’n recorda de vigilar aquest indicador de la salut.
Sobre les dades espanyoles, l’estudi, realitzat pel European Hydration Institute (EHI) i publicat en Nutrition Bulletin Journal, destaca que el 5% confessa que mai comprova la hidratació. A més, un 45% dels experts reconeixen que solament ho consultan de vegades; aquesta xifra és superior a la de Grècia o Itàlia, on aquest cas es produeix en un 39 i un 35%, respectivament.
Respecte a altres països, Itàlia es troba en l’últim lloc del ránking dels sis països estudiats, ja que només una quarta part dels especialistes recomana als seus pacients mantenir una adequada hidratació per millorar la salut mental. I encara que a Alemanya els experts proporcionen consells sobre hidratació de forma menys freqüent que en altres països, crida l’atenció que la meitat d’ells (50%) ho fa perquè reconeix que la hidratació és un factor clau per a la salut mental.

Estrès i desig de menjar amb ansietat

Jaume — Wed, 18 Apr 2012 09:32:35 +0000

Segons informa María Manera, les persones que pateixen estrès tenen sovint preferències per aliments amb alt contingut en greixos i sucres. En un moment d’estrès puntual i agut, és habitual no tenir sensació de gana. Això estaria relacionat amb la resposta primitiva de “lluitar o fugir”. Davant una situació estresant, un perill o una amenaça, el cervell actua: segrega hormones i envia missatges a altres glàndules del cos perquè alliberin substàncies que capacitin per fer front a aquesta circumstància. Com és evident, en un context com aquest, l’acte de menjar és secundari, per la qual cosa aquesta situació fisiològica inhibeix, de forma temporal, la sensació d’apetit i les ganes de menjar. Però si l’estrès es manté en el temps, la cosa canvia; s’allibera una hormonadenominada cortisol, responsable d’un major apetit. El cortisol, en l’intent d’augmentar la motivació, també incrementaria el desig per menjar.A més d’una major sensació d’apetit, les persones que pateixen estrès tenen amb freqüència preferències per aliments amb alt contingut en greixos i sucres. Els motius no estan molt bé establerts, ja que la majoria dels estudis s’han realitzat en animals, la qual cosa no permet establir comparatives amb humans. No obstant això, es creu que els efectes del cortisol, la insulina i l’hormona de l’apetit, l’anomenada “ghrelina”, poden exercir algun paper.
Cal tenir en compte que després d’ingerir aquest tipus de productes hi ha una inhibició de l’activitat de les parts del cervell que produeixen i processen l’estrès i les emocions relacionades amb aquest. Per això, aquests productes es denominen aliments de consol o “aliments confort”, ja que contrarestarien l’efecte de l’estrès. Si es tenen en compte aquests mecanismes, s’evidencia la possible sobreingesta d’aliments calòrics en persones sotmeses a nivells mantinguts d’estrès. Si s’afegeix el fet que les enquestes mostren que els individus estressats dormen menys, practiquen menys exercici físic i beuen més alcohol, es crea un escenari de risc important d’excés de pes.Les persones amb sobrepès són més propenses a guanyar més quilos davant una situació d’estrèsLes respostes davant una situació d’estrès mantingut difereixen entre persones i, amb elles, també les conseqüències. Els estudis mostren que les dones són més propenses a les compulsions alimentàries, mentre que els homes tendeixen a refugiar-se en el tabac i l’alcohol. També s’observen diferències segons unexcés de pes previ.Les persones que pateixen sobrepès són més propenses a guanyar més quilos davant una situació o època estresant. Les variacions individuals segueixen, ja que investigacions realitzades en condicions experimentals mostren que qui allibera major quantitat de cortisol en resposta a situacions provocadores d’estrès tendeix a picar mès.

El 13% de les queixes a la Defensora del Poble van ser sanitàries

Jaume — Sun, 15 Apr 2012 19:15:43 +0000

El 13% de les 24.381 queixes rebudes l’any passat per l’oficina del Defensor del Poble van tenir a veure amb la sanitat, principalment pels problemes dels pacients que reclamen atenció en una comunitat que no és la seva.María Luisa Cava de Pla ha explicat en la roda de premsa després de lliurar el document en format digital al president de la Cambra baixa, Jesús Posada, que de fet l’àrea de Sanitat i Política Social, amb 3.180, és el segon en nombre de queixes, després de l’apartat de Seguretat i Justícia, amb 5.981.

Aquestes queixes van ser especialment “per dificultats quan van de la seva pròpia comunitat autònoma a una altra i pel que fa a l’Atenció Primària i dispensació de receptes”.En total, de les 24.381 queixes rebudes en 2011, es van tramitar 9.993 i més del 53% estaven ja concloses a la fi d’any, quedant pendents 4.669 expedients, als quals se sumen 1.528 que l’últim dia de l’exercici es trobaven en estudi o a l’espera de rebre informació addicional. No obstant això, la Institució va tramitar a més 10.297 assumptes iniciats en anys anteriors, dels quals a 31 de desembre quedaven per resoldre 4.800.Respecte als motius, l’àrea que va generar més queixes ciutadanes l’any passat va ser, especialment sobre seguretat ciutadana i vial (3.094); seguida per l’Administració Econòmica, amb 5.790 queixes, de les quals el grup més ampli versava sobre Indústria, Energia i Comerç (2.548).El 98,15% de les queixes tramitades procedia de territori nacional, sent Madrid (5.433), Comunitat Valenciana (3.351), Catalunya (2.440) i Andalusia (3.301) les seves principals procedències. A més, 442 queixes (un 30,76% més que en 2010) van arribar de 58 països, especialment França (35), Suïssa (35), Itàlia (31) i Regne Unit (25), a Europa; Argentina (31), Cuba (30) i Mèxic (19), a Llatinoamèrica, i el Marroc (19), a Àfrica.Atenent a les queixes col·lectives, 3.304 van ser inadmeses, i de les quals sí van ser analitzades, el grup més nombrós va ser el de 569.726 ciutadans, encapçalats pel president de la Federació Espanyola d’Hostaleria, disconformes amb la nova regulació del tabac en espais públics. A més, 6.178 queixes van versar sobre suposats errors en el diagnòstic i tractament a l’hospital de Torrevella (Alacant) “que va poder determinar la defunció d’alguns menors”, segons l’informe.

Condemna de 300.000 € per un retard de 19 anys en el diagnòstic

Jaume — Fri, 13 Apr 2012 12:21:57 +0000

El jutjat nombre 17 del Contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat a l’Institut de Salut català (ICS) a indemnitzar amb 300.000 euros a una pacient que, malgrat visitar més de 150 vegades Urgències i diversos centres hospitalaris en 19 anys, no va trobar solució a la seva dolència, arribant a diagnosticar-se-li que era hipocondriaca.
En la resolució, el jutge assenyala que en l’atenció a la pacient va existir un “error generalitzat i global” del sistema sanitari. Segons la sentència, la dona havia estatintervinguda d’una lligadura de trompes que li va deixar dolors a la zona obligant-li a visitar el servei d’Urgències durant dos decennis fins a ser diagnosticada de prolapse en un centre privat, on es va operar amb èxit. En 1984 la dona va acudir a l’hospital per a la seva esterilització tubaria mitjançant laparoscòpia, sense incidències durant la intervenció, encara que amb molèsties pelvianas, per la qual cosa va acudir diverses vegades més a l’hospital, on se li van diagnosticar patologies molt diverses. Finalment, en un centre privat se li va diagnosticar un prolapse uterí de segon grau, pel qual se li va practicar histerectomía per via vaginal. En 2004 la dona va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial, que va ser desestimada davant les al·legacions del ICS que “resulta sorprenent que un prolapse uterí de grau dos passés inadvertit en totes les proves mèdiques”.Tres senzilles proves. El jutge ha afirmat que “ha aconseguit resoldre els seus problemes acudint a una institució privada, la qual mitjançant exploració física, ecografia i estudi uro-dinàmic troba la causa de la dolència”, remarcant que es tracta de tres senzilles proves. La resolució no és ferma.

EUROPA PRESS | 15/03/2012

Bases alimentàries per portar una vida saludable.

Jaume — Wed, 28 Mar 2012 10:46:14 +0000

Una de les claus per mantenir-se sa és adquirir senzills hàbits saludables i evitar allò que pugui resultar nociu. No menjar massa i prioritzar els aliments d’origen vegetal són alguns dels trucs per millorar i conservar la salut. Una de les causes principals de l’actual epidèmia d’obesitat és la ingesta d’una quantitat de calories superior a les quals l’organisme necessita. L’actual manera de vida, molt sedentari, fa que les necessitats energètiques siguin, en general, baixes. En canvi, la grandària de les racions dels aliments que se serveixen en els establiments de restauració no paren d’augmentar amb els anys i, amb elles, les calories que s’ingereixen, segons informa María Manera.
L’alimentació és un dels aspectes claus per mantenir una vida saludable. El llibre ‘Secrets de la Gent Sana’, del dietista-nutricionista Julio Basulto, revela tres secrets essencials: consumir aliments no processats o mínimament, reduir les racions i prioritzar els aliments d’origen vegetal, tant per la seva riquesa en substàncies protectores (fibra, antioxidants, fitoquímics, vitamines o minerals), com pel seu escàs contingut en nutrients que sovint es consumeixen en excés (sal, grasses, proteïnes, sucres i energia).Aquests tres secrets bàsics es concreten amb el que l’autor denomina “vuit secrets suplementaris”, que faciliten la posada en pràctica d’una alimentació saludable:
1. No tenir por a menjar menys carn. Un excés en el seu consum, especialment si és carn vermella, pot augmentar el risc de patir algunes malalties. Encara així, la ingesta d’aquest aliment a Espanya se situa per sobre de les recomanacions, per la qual cosa seria aconsellable convertir el consum de carn en una mica més ocasional.

2. Prendre integrals i llegums. Substituir el pa blanc, la pasta i l’arròs refinats per les seves versions integrals pot disminuir el risc de patir diabetis tipus 2, hipertensió, cardiopatia i alguns tipus de càncer. El mateix podria dir-se dels llegums, raó per la qual els experts insisteixen que s’inclogui aquest aliment el més sovint possible.

3. Menjar “de cullera”. En contraposició a menjar “de ganivet”, poc recomanable, els plats “de cullera” tenen una base d’aliments rics en hidrats de carboni i fibra, com a llegums, cereals integrals o hortalisses, i una quantitat petita de carn o peix. Els bullits o escudelles, a més de saborosos i econòmics, estan arrelats en la nostra tradició culinària i contribueixen a una alimentació saludable.

4. Gaudir del menjar amb menys sal. Les necessitats de sodi (la sal és clorur de sodi) es cobreixen amb facilitat a partir dels aliments sense sal afegida. La sal que s’afegeix als aliments processats o quan es cuinen o amaneixen els aliments és, des del punt de vista nutricional, innecessària. És més, si es consumeix en excés, fet que realitza el 80% de la població espanyola (la mitjana de consum de sal a Espanya és de deu grams, enfront del màxim de cinc grams que recomana l’Organització Mundial de la Salut, OMS), augmenta el risc d’hipertensió arterial i, amb ella, de malalties cardiovasculars. El consell és clar: quanta menys sal i aliments salats, millor. La sal que es prengui, ha de ser iodada.

5. No tenir por a prendre fruita seca. La fama injustificada de la fruita seca no està corroborada per l’evidència científica. És més, la fruita seca (sense sal) són aliments complets, amb un alt contingut energètic que prové de greixos insaturats (saludables). Són rics en fibres, minerals, fitoquímics amb propietats antioxidants i antiinflamatorias, que aporten beneficis per a la salut cardiovascular, milloren la sensibilitat a la insulina i no s’associen a un augment de pes corporal.

6. No prendre massa làctics (o escollir-los descremats). Els làctics són una de les principals fonts de greixos saturats de la dieta. Aquest tipus de greixos s’associen a un major risc cardiovascular, per la qual cosa és preferible minimitzar la seva ingesta. Si s’escullen làctics descremats, s’evita consumir un excés de greixos saturats i colesterol (almenys provinents dels làctics).

7. No “compensar” amb vitamines-minerals ni suplements dietètics. Les evidències científiques disponibles no han demostrat que aquests productes siguin efectius per prevenir malalties cròniques. A més, no tots, encara que estiguin etiquetats amb la paraula “natural”, són segurs, ja que poden contenir ingredients actius amb efectes importants en el cos i que poden interactuar amb medicaments i altres substàncies. No es pot oblidar que prendre pastilles, píndoles o similars reforça el concepte de medicalització (un problema, una pastilla), que pot portar a un menor esforç a millorar els nostres hàbits de vida.

8. Beure aigua. L’aigua, que s’hauria d’escollir com la beguda de preferència per sobre de qualsevol altre líquid, es desplaçada cada vegada més per begudes ensucrades (refrescs i sucs) i begudes alcohòliques. Les primeres són begudes que contenen sucres i contribueixen, segons l’OMS, a un major risc de augment de pes i càries. Les segones contenen alcohol, un tòxic per a l’organisme, per la qual cosa la mateixa entitat aconsella, amb claredat: “Alcohol, com menys, millor”.

Un 6% dels espanyols no es raspalla mai les dents

Jaume — Sun, 25 Mar 2012 21:28:43 +0000

Entre els majors de 65 anys, el 20% no se les renta mai. Un de cada tres solament es raspalla les dents una vegada al dia. Comprem una mitjana de 0,9 raspalls a l’any, ni un a l’any.

Dades de la ‘Enquesta De Salut Oral A Espanya 2010′.
Segons informa Carmen Urreas · http://twitter.com/carmenurreas , si hi ha alguna cosa surrealista al món és parlar sobre raspalls de dents i dentifricis. Molts dels indicadors de salut dels espanyols han millorat en els últims anys gràcies a l’actual sistema de salut pública. Hi ha dos indicadors que no obstant això es resisteixen. Un és la dieta; l’obesitat segueix creixent perquè mengem pitjor i fem una vida més sedentària. L’altre és la salut bucodental. Passen els anys i la nostra higiene dental no millora. Així ho assenyala la ‘Enquesta De Salut Oral A Espanya 2010′.
Des de 2005 no s’aprecia millorança substancial en la higiene dental Segons aquest sondeig, que ha presentat el Consell General de Col·legis de Dentistes, un de cada tres adolescents i adults espanyols (30%) reconeix que només es raspalla les dents una vegada al dia i prop d’un 6% admet que no els hi raspalla mai o gairebé mai. La situació més greu es dóna entre els majors de 65 anys, ja que el 20% admet que no se les renta mai.
Segons l’enquesta, des de 2005 no s’ha apreciat una millorança substancial en la higiene dental dels espanyols. De fet, a Espanya no augmenten ni les vendes de dentifrici ni les de raspalls. Som un dels països amb les vendes més baixes d’Europa. L’última xifra parla que comprem una mitjana de 0,9 raspalls a l’any; ni un a l’any.
El nombre de tractaments per combatre la càries a Espanya és inferior al de la Unió Europea, amb un 53% de càries tractades enfront del 85% d’Europa. Aquesta situació empitjora en les classes socials més baixes, on les càries sense tractar en adults són “el doble que en les classes més altes”.
Amb aquesta situació no és d’estranyar que la meitat dels adolescents espanyols tingui càries i que, a partir dels 35 anys, aquest problema es converteixi en “una malaltia generalitzada”, que afecta al 92% dels adults entre 35 i 44 anys i al 94% dels majors de 65. No obstant això, en els últims anys hi ha hagut una millora de la salut bucodental dels adolescents espanyols, entre els qui s’ha reduït la prevalença de càries “entre un 25 i un 40%” i a la meitat el nombre de dents amb càries que presenta aquest grup d’edat.
També ha descendit l’índex de càries entre els adults de 35 a 44 anys, passant dels 11 dents amb càries de mitjana en 1993 a les set de 2010, coincidint també amb un augment del 141% en els tractaments. Per la seva banda, els majors de 65 anys han passat dels 21 dents amb càries de mitjana de 1993 als 14 de 2010, malgrat que ara no van més al dentista.
La ‘Enquesta de Salut Oral a Espanya 2010′ s’ha basat en 2.900 enquestes realitzades per tot el país sobre població major de 12 anys.