Endolcidors i Tes utilitzats a la Macrobiòtica

Dins de la filosofia de la Macrobiòtica no hi caben aliments refinats, com ara el sucre blanc, ni tampoc begudes excitants com ara el cafè o el té negre. Així que parlare de endolcidors i tes utilitzats a la macrobiòtica

És per això que avui dedicarem aquest espai a explicar-vos quines són les opcions que fa servir aquesta dieta a l’hora d’endolcir els seus menús o quan volem gaudir d’un got que ens desperti, però que no ens tregui la son.

Índex de continguts

Endolcidors naturals utilitzats en la macrobiòtica

Tes utilitzats a la Macrobiòtica

Amasake o Amazake

Es tracta d’un endolcidor natural que resulta de la fermentació del gra sencer de l’arròs gràcies al Koji, de manera que es potencia la dolçor natural del cereal.

També es poden emprar d’altres cereals com ara la civada o el mill, en comptes d’arròs.

De consistència cremosa, es pot prendre sol o bé per endolcir i donar gust a multitud de postres. Se sol prendre com a beguda, freda o calenta, segons l’estació de l’any. Es pot usar també per donar un toc diferent a les sopes i als amaniments.

Tes utilitzats a la Macrobiòtica

Melasses

Són xarops de color marró, més o menys foscos, segons la procedència del cereal emprat. Provenen de l’arròs o del blat de moro un cop cuits amb enzims, generalment combinat amb brots d’ordi secs, els quals aconsegueixen descompondre els midons dels cereals.

Finalment és colat, resultant una textura líquida semblant a la mel. Fins i tot hi ha també melasses a base només d’ordi maltejat, fruites dolces com el dàtil, la poma o la pera i concentrats de remolatxa o del suc de la canya de sucre natural.

Xarop d’atzavara

Aquest nèctar és el suc vegetal dolç que s’extreu de les fulles o penques de l’atzavara, una planta d’aspecte semblant a una iuca o cactus però que en realitat és una suculenta similar a l’àloe vera.

Originària d’Amèrica tropical, subtropical i el Carib, hi ha més de cent espècies de plantes, però per a la producció del xarop s’empren principalment dues varietats: l’atzavara blau i l’atzavara maguey.

Crema d’ametlles

És el resultat de la mòlta completa de l’ametlla pelada, donant com a resultat una pasta, a la qual se li pot afegir sucre integral mascabat o bé ser utilitzada directament gràcies al seu gust naturalment dolç.

Hi ha la varietat de pasta blanca o bé la marró preparada a base d’ametlles torrades.

Tes utilitzats a la macrobiòtica

Te Bancha

És elaborat amb les fulles del te verd que han estat recollides després de romandre, com a mínim, tres anys a la planta. La quantitat per tant de teïna és mínima i les seves propietats són potenciades. És per això que es pot prendre a gairebé qualsevol hora del dia.

Tes utilitzats a la Macrobiòtica

Te Kukicha

Aquesta varietat de te verd en canvi s’elabora amb les seves branquetes, en comptes de les fulles. També ha romàs un mínim de tres anys a la planta abans de la collita.

En aquest cas perdem absolutament tota la teïna, per la qual cosa resulta ideal fins i tot per als nens més petits de la casa. És una beguda principalment remineralitzant i molt alcalina.

Tes utilitzats a la Macrobiòtica

Te Hojicha

S’obté del mateix te Bancha, però un cop ha estat torrat mínimament sense arribar a cremar-se. Aquest fet augmenta la seva naturalesa tipus yang, per aquesta raó combina a la perfecció amb àpats on predominin aliments crus o massa dolços, per compensar l’extrem yin d’aquest menjar. També és d’elecció en persones que arrosseguen cansament o amb manca de concentració.

Tes utilitzats a la Macrobiòtica

Te Mu

En realitat no és un te, encara que faci servir aquest nom, sinó que es tracta d’una tisana molt emprada a l’Orient, lliure de teïna al 100% i composta de 16 herbes diferents amb una petita proporció de ginseng i de regalèssia.

Realment s’utilitza com una beguda energètica, ideal per prendre a l’esmorzar o a mig matí, però sense aportar teïna ni cafeïna, sinó a base estimulants naturals que no van més enllà del que el nostre cos pugui en cada moment.

Concretament la seva barreja de plantes és la següent: escorça de mandarina japonesa, arrel de regalèssia, de peònia comuna, d’angèlica, de dent de lleó, de rehmania, de gingebre i de ginseng, rizoma de cnidium officinale i de coptis japonès, branca de canyella xinesa, atractylodis lanceae, juncia real, pachyma hoelen, clau d’olor i escorça de munten.

Feu un comentari