Els Minerals

Els Minerals

És conegut el transcendental paper que desenvolupen els micronutrients (s’entén que parlem de vitamines i minerals) en la nutrició i en la salut.
Indispensables per a la vida, aquests nutrients els hem d’obtenir dels aliments, però la dieta actual pot afavorir-ne algunes mancances.
Les malalties carencials es desenvolupen, la majoria de les vegades, com a conseqüència d’una nutrició desequilibrada, en la que els productes naturals ja no són ben bé del tot naturals i en algunes circumstàncies s’han bescanviat per uns altres aliments més comercials, carents en alguns casos d’aquestos nutrients essencials.

Quan hem de prendre minerals o vitamines? :

En el països tecnològicament avançats es dóna el que s’anomena estats carencials subclínics o subcarencials vitaminco-minerals
Alguns símptomes subcarencials són:
    -Esgotament físic, falta de rendiment en el treball, desgana… Pesadesa de cames.
    -Augment o disminució aparent del pes.
    -Inapetència o bulímia, trastorns de l’humor, irritabilitat excessiva, falta de to muscular i de capacitat de concentració mental.
    -Caiguda del cabell, pell i cabell grassos i taques fosques a la pell.
    -Estrenyiment o diarrea lleugers, mal funcionament de l’aparell digestiu.
    -Discreta pèrdua de capacitat auditiva o visual, dificultat en la visió nocturna o per a la identificació de sorolls simultanis.
    -Bronquitis i faringitis o infeccions respiratòries de repetició.
    -Fragilitat de les ungles, taques blanquinoses.
    -Dificultat en la cicatrització de les ferides.
    -Problemes cardio-circulatoris lleus.
    -En nens, retard del desenvolupament ponderal, raquitisme, irritabilitat.

Els minerals en detall :

Sofre.  Intervé en la formació de cartílag, ossos, dents, musculatura, i tendons. Manté la bona salut de la pell, cabell i ungles. Es un bon depuratiu participant en l’eliminació de productes tòxics a nivell del fetge. Forma part d’algunes hormones: insulina i heparina.
– CDR: No s’han descrit els requeriments diaris.
El trobem en l’ou, la llet, les proteïnes càrniques, en el peix, en gairebé totes les llegums (mongetes, soja, cigrons, llenties…) fruits secs, cereals integrals, en la ceba, en els raves porros, i sobre tot en els alls..

Calç. Principal component dels ossos, dents…Intervé en la coagulació de la sang. Disminueix l’excitabilitat neuromuscular. També en la contracció muscular i cardíaca.
– CDR: En general de 800 a 1200 mg. al dia. Però per donar més detalls en nens de 6-12 mesos: de 400 a 700 mg. al dia. Nens de 1 a 10 anys: de 800 a 1200 mg. al dia. de 11 a 24 anys de 1200 a 1500 mg. al dia i el mateix cas en el moment de l’embaràs.
El trobarem en la llet i derivats làctics, llavors de sèsam, en les avellanes, les ametlles, la soja, en les mongetes, verdures de fulla verda, i també en les sardines, ostres i marisc en general.

Cobalt. Afavoreix la producció de glòbuls vermells al formar part de la vitamina b12. Col·labora en l’entrada de glucosa en els teixits (hipoglucemiant). Regulador del sistema neurovegetetiu. Es recomana en casos d’anèmia difícil, trastorns funcionals circulatoris, en casos d’ansietat com per exemple en exàmens, proves, oposicions… i també en alteracions digestives com per exemple quan hi han gasos, singlot, espasmes.
– CDR: No s’han descrit els requeriments diaris.
Es troba en els cereals integrals sobre tot en el blat sarraí, en les ostres, llegums, vegetals de fulla verda, en la closca de l’arròs, en el llevat de cervesa i en el germen de cereals, en les nous i les avellanes, en el sèsam, carn magra, peixos, llet, formatges i ous.

Coure. Molt important per assimilar bé el ferro ja que intervé en la producció d’hemoglobina dels glòbuls vermells. Participa en la producció d’energia perquè l’organisme realitzi bé les seves funcions. Contribueix en el bon funcionament del sistema nerviós. Necessari per la formació de melanina que dóna color a la pell i al cabell. Estimula la capacitat inmunitària de l’organisme. S’utilitza com a antiinfecciós i antiinflamatori natural.
– CDR: Aproximadament fan falta de 0’6 a 2 mg. al dia.
En trobem als mariscs i musclos, cereals integrals, carns magres, hortalitsses sobre tot de fulla verda, algues, principalment del gènere de la Laminaria, els pèsols, les llenties, el llevat de cervesa i també en el mill i el blat sarraí.

Crom. Forma part del factor de tolerància a la glucosa, afavorint l’entrada de la glucosa a la cè·llula per trnasformar-la en energia. Ajuda a disminuir els nivells de colesterol a la sang.
– CDR: No s’han descrit els requeriments diaris.
El trobem principalment en el llevat de cervesa, però també en les olives, algues marines com per exemple en el fucus i la laminària, a les fulles de l’olivera, de la vinya, la farigola, a les llavors del card marià, a l’aufals i a les vaines de les mongetes. A fruites el trobem a la llimona i l’aranja grossa (Pomelo). També en els fruits secs. És molt recomanat en casos d’exsessiva atracció a menjar coses dolces.

Fluor. Manté l’esmalt de les dents en bones condicions. Disminueix l’aparició de caries dental. proporciona resistència als ossos i als lligaments.
– CDR: No s’han descrit de moment les quantitats diàries recomanades.
L’obtindrem de te, peix de mar i mariscs, a la pell de les aus, a les llegums, cereals integrals, a la ceba, patata, als raves i a les fruites com els albercocs, raïms, cireres, etc.

Fòsfor. Participa en la formació dels ossos i les dents. Intervé en la producció d’energia perquè l’organisme realitzi les seves funcions correctament. És necessari pel bon funcionament de les cèl·lules cerebrals. Forma part de les molècules de fosfolípids presents en totes les membranes cel·lulars. També impedeix l’acumulació de grasses saturades.
– CDR: de 800 a 1200 mg. al dia.
El trobem a la carn, al peix, als ous, a la llet i als seus derivats, al llevat de cervesa, a les nous i a les ametlles, a les llegums com les faves i els pèsols. També a la pastanaga, els tomàquets, els plàtans i els cereals integrals.

Germani. Potència la capacitat defensiva del sistema immunològic. També ha demostrat una eficaç activitat antidegenerativa i un augment de l’oxigenació cel·lular. Purifica i desintoxica l’organisme i té un efecte antioxidant.
– CDR: No s’han descrit.
El trobem a tots els cereals integrals, als brots de bambú, a les hortalitsses salvatges (No cultivades), a les plantes com el dent de lleó, el ginseng, l’eleuterococo, l’angèlica i en l’aloe. També a les algues fucus i laminària i sobre tot al germinat d’alfals.

Ferro. Transporta oxigen als teixits per ser component essencial de l’hemoglobina. També intervé, en la producció, d’energia. Component de la mioglobina que emmagatzema l’oxigen en el muscle.
– CDR: de 14 a 21 mg. al dia.
El podem obtenir menjant mongetes, cigrons, llenties, llevat de cervesa, germen de cereals, fetge, carn magra, als mariscs, principalment a les escopinyes, a les verdures, a l’alga espirulina, a l’alfals i als fruits secs incloent també en aquest cas les castanyes. En moltes fruites, a les llavors de sèsam i gira-sol i al pol·len de les abelles, la mel i també a la gelea reial..

Iode. Forma part de les hormones tiroidees, i per tant es essencial pel seu normal funcionament. Indispensable per produïr l’energia que l’organisme necessita, i també pel bon desenvolupament del sistema nerviós i muscular. Afavoreix el creixement i ajuda a mantenir la pell, el cabell i les ungles saludables. Participa en la regulació de la temperatura corporal. Bàsic pel bon estat del ritme cardíac i la circulació..
– CDR: de150 mcg a 225 mcg.
El tobarem en els ous, la llet i els seus derivats, la llimona els bolets, en l’all i en la ceba. També en els fruits secs, en el llevat de cervesa. El cereal més abundant en iode es la civada (avena) i també en el blat sarraí. Principalment el trobarem en les algues i en els peixos, menys en els de riu. En les fruites, principalment en les tropicals.

Liti. Importantíssim pel bon funcionament del sistema nerviós. Te una acció sedant en el sistema nerviós. i també afavoreix l’eliminació d’urea i d’àcid úric.
– CDR: No s’ha descrit.
El trobarem en la patata, en el nab, tomaques i pebrots.També en les lleguminoses en aigues d’alt contingut en liti, en germinat de cereals i també en arrossos integrals i en algunes plantes principalment en el romaní, farigola i gengibre. En les fruites el trobarem en la maduixa, els gerds, les mores i les groselles.

Magnesi. Un dels minerals més importants, ja que intervé gairebé en tots els procesos vitals de l’organisme com en la producció d’energia, evita l’enduriment de les artèries, es essencial en la conducció nerviosa disminuïnt l’excitació del sistema nerviós central. Assegura la coordinació entre el cervell i la musculatura transmitint els impulsos nerviosos i contribuint a la relaxació muscular. Protector del cor i la circulació i també imprescindible pel bon creixement i la mineralització dels ossos així com també el colàgen. Estimula la capacitat defensiva de l’organisme.
– CDR: de 300 a 450 mg.
El trobarem en gairebé tots els aliments, però en mencionarem alguns per la seva marcada importància. Entre ells contem amb el cacau, essent molt important que sigui pur. En tot cas el podrem edulcorar una mica amb sucre moreno no refinat. Hem de tenir en compte que el sucre refinat, resta la capacitat de l’organisme d’absorbir i metabolitzar be els minerals. També el trobarem de forma abundant en els fruits secs, en les llavors especialment en el sèsam i també en el peix i e el marisc. Es molt necessari en tractaments de desintoxicació.

Manganès. Manté l’estructura dels ossos i dels cartílags, intervé en el bon funcionament dels sistema nerviós central, col·labora en la formació d’energia i te un efecte antioxidant. Per tant ens protegeix de l’acció dels radicals lliures. També l’hem de tenir en compte en les funcions reproductives. Disminueix les alèrgies.
– CDR: No s’han descrit.
El trobem principalment en els cereals integrals i totes les seves variants, com el pa, les pastes…Com gairebé els demés minerals també el trobarem en els fruits secs i ón també el podem obtenir és en begudes de te, principalment en el te rooibos vermell africà. En gairebé tots els aliments esmentat anteriorment en d’altres minerals també hi trobarem el manganès.

Potasi. Regula l’equilibri de l’aigua en l’organisme. Regula el pas de les substàncies nutritives  a través de les membranes celulars. Participa en la transmisió de l’imuls nerviós, Controla  l’activitat del muscle cardiac i es imprescindible en la contraciió muscular. És necessari en períodes de creixement i reparació celular..
– CDR: No s’han descrit.
El trobem en el pa integral llegums seques, fruits secs, en la carxofa, tomaca, col, en els plàtans, kiwis, raïm, i prunes. També en la carn d’aus com el pollastre i l’endiot.

Seleni. Antioxidant per excelència i estimulant dela capacitat defensiva de l’organisme. Impideix l’avanç de les catarates i es necessari pel bon funcionament de ronyó, fetge i pànreas.
– CDR: No s’han descrit.
El trobem en mariscs, salmó, carn de vaca, porc i aus. També en les algues marines. Cereals integrals, alls, cebes i fruites cítriques així com també en els bolets no cultivats i en arrels de plantes com el rabe i l’eleuterococo.

Silici. Augmenta l’elasticitat i resistència del teixit de l’òs i del cartílag, també es antioxidant, per tant retrassa l’envelliment i també manten l’elasticitat dels vasos sanguinis. Rehidrata la pell i les mucoses i afavoreix la seva cicatrització..
– CDR: No s’han descrit.
El trobem en cereals integrals i en els seus germens, en el llevat de cervesa, en el blat de moro i en algunes plantes com la cua de cavall i el dent de lleó. Una font molt improtant de silici, així com també de zinc, són les llavors de carbassa.

Zinc. Colabora en la fabricació d’insulina, líquit prostàtic, hormones hipofiriasis i adrenals. Es necessària pels òrgans reproductors (testicles i ovaris). Es molt important per el bon funcionament de la pròstata i la rpoducció d’esperma. Millora el rendiment en l’esport. Necessari per l’integritat dela pell, camell i ungles i també per la cicatrització de ferides.
– CDR: Entre 15 i 22’5 mg al dia.
El El trobem en les llentíes, pèsols i cigrons. En els cereals integrals en general, peixos, les nous, llevat de cervesa, alfals germinat, el nab germinat, els volets i sobre tot en les llavors de carbassa.

Comparteix...Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone

Els comentaris estan tancats.

Facebook
Núvol d'etiquetes
Calendari
setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930