El Món del Te

Quan pensem en la paraula te i ens venen sensacions com: el plaer, el benestar, … una agradable aroma osensació per als sentits, això vol dir que hem tingut alguna vegada una bona tassa de te a la mà i l’hem gaudit plenament; no hi ha cap dubte que és una beguda deliciosa, amb un ventall d’aromes i varietats que cobreix les necessitats i gustos de qualsevol consumidor. Al llarg de la seva història el te s’ha convertit en beguda de moda en diferents ocasions i el seu consum ha estat associat a un determinat estatus social;  ja des dels seus orígens, l’afició pel te ha estat lligada a un cert refinamient de la persona, al seu nivell cultural i a una actitud de saber viure i tractar de gaudir al màxim d’un de tants plaers que ens ofereix el nostre món.Conèixer i entendre tot el que envolta el meravellós món d’aquesta infusió és complicat, des del seu conreu, recol·lecció, processat, seleccionat…, ens trobem amb molts camins diferents que ens donaran tes de diverses varietats, sent molt important saber apreciar la qualitat en cadascun d’ells. Des dels seus efectes beneficiosos per a la salut i el seu aire mític, fins la senzilla satisfacció de degustar una agradable infusió, el te ha passat, al llarg de la història i de la geografia, per diferents etapes i connotacions que l’han convertit en la beguda més consumida en el món. I més enllà del que és el seu consum quotidià i de la seva comercialització en els diferents establiments, hi ha una fascinant història que en algunes ocasions ha influït de manera notable en la cultura i en les tradicions d’algunes nacions.

cerimoniadelte

Sabem que el te és originari de Xina i que el seu consum es remunta al III mil·lenni a. de J.C., En els seus orígens, en Xina, com en els seus primers passos per Europa, va ser considerat una beguda que aportava múltiples propietats beneficioses per a la salut, atribuint-se-li una gran gamma d’efectes medicinals. És, potser per això, que ràpidament va ser assimilada en els alts cercles xinesos i aviat

potsdetesambvaixell2 

el seu comerç passarà a ser monopoli imperial i, segons relaten alguns investigadors, va arribar a ser tan valorat que se’l va utilitzar com moneda de pagament d’impostos i tributs a aquella cort. Des de Xina la planta passarà al Japó on aviat es convertirà en part de l’esperit i de la filosofia de vida del poble nipó que va desenvolupar, entorn d’ell, una molt especial cerimònia “Cha-no-yu” que uneix a l’amfitrió i al convidat en una harmoniaespiritual. Aquesta magnífica beguda arribarà A Europa a principis del s/. XVII. No està clar si de la mà de navegants holandesos o portuguesos ja que ambdós països comerciaven en els mars de Xina. Si bé, al principi, sofreix un cert rebuig per part dels europeus, poc inclinats al desconegut i acostumats a altres begudes com el cafè, el te va introduint-se paulatinament entre les preferències d’alguns sectors de la societat de l’època. Podem datar en els primers anys del s. XVIII el començament de l’expansió del seu consum a Europa, arribant a convertir-se, també aquí, en un ritual d’ús de la bona taula i de la bona societat.

recollinttecinc

No serà sinó fins el s. XIX que es comenci amb el conreu del te a Ceilan i Índia per a cobrir les exportacions cap a Europa, ja que la planta és únicament originària de Xina i només existia, fins aleshores, de manera salvatge en la regió d’Assam. A partir d’aquest moment la seva plantació s’estén a diferents regions del món i el seu consum es generalitza. En l’actualitat, el te ha passat a ser una beguda d’ús quotidià, per les seves qualitats refrescants i estimulants, però a més torna a sorgir amb molta força i d’una manera seria la idea que el te és una infusió amb propietats realment beneficioses per a la salut.

El procés de fabricació del te passa per diverses fases, des de la seva recol·lecció fins el seu classificat per graus.

Hem de diferenciar tres tipus de tes bàsics:

· El negre o fermentat.
· El semi-fermentat.
· El verd.

varietatdetesentasses

La diferència fonamental entre ells és el grau de fermentació de les fulles. Aquestes, una vegada recol·lectades (per als tes de qualitat només es recol·lecten els brots i fulles situades en la part superior de la planta), es deixen marcir, s’emboliquen perquè es trenqui la membrana de la fulla i després en el cas dels tes fermentats i semifermentats es sotmeten a un procés de fermentació en un ambient idoni d’humitat i temperatura, per a finalment assecar-los i després de la seva classificació per tipus s’exporten als diferents mercats de consum.

tastingte

Com elegir un bon te entre la gran varietat que ens ofereixen no sembla gens fàcil quan un no té molt coneixement de les distintes denominacions, orígens, varietats etc., fonamentalment hem de saber si volem un te negre Ceilan, assam, english breakfast…) o verd (xinès gunpowder, japonès matcha o bancha…) o semifermentat formosa oolong…), si ens agrada intens o per a prendre amb llet (indi assam, english breakfast, ceylan…) o suau darjeeling, oolong, pai mu tan…), si desitgem algun exòtic, aromatitzat amb fruites, espècies, flors, etc. No cal oblidar entre els exòtics, les barreges de fruites i flors sense contingut de teína per a aquells que no en poden prendre o no els agrada el te, es poden prendre freds o calents. Més endavant oferim un índex de les varietats de te més conegudes, la seva composició, aroma i sabor característic.

coladorambfulladementa

Preparació i conservació:

 Una vegada seleccionat el te que desitgem prendre, hem ser una mica ortodoxes amb la seva preparació, almenys en els punts mes importants.

1. Precalentar el recipient on anem a fer la infusió amb aigua calenta.
2. Posar les fulles de te en el fons de la tetera o tassa.
3. Afegir l’aigua calenta a punt de bullir.
4. Deixar infusionar depenent del tipus de te.

En la conservació cal recordar que és molt important un bon manteniment del producte. Ha de guardar-se en un lloc sec i fosc, preferiblement en llauna amb tancament hermètic i allunyat d’altres productes que tinguin una aroma forta. Referent al temps d’infusió no es poden donar regles generals per a tots els tes negres o els verds…, ja que depenent de cada origen i varietat, fins i tot de la collita (com succeeix amb els darjeelings), tenim un temps diferent. No obstant si és important la quantitat de te que posi per dosi, doncs d’això dependrà una bona infusió encara que calculem molt bé el temps, si la dosi no és correcta tindrem una infusió o molt forta o molt insípida depenent de la quantitat.  Hem de posar entre 1,5 grs. i 3 grs. segons el tipus de te i el gust particular d’un mateix i deixar-lo reposar entre 2 i 3 minuts o entre 5 i 7 minuts depenent de la varietat. El més normal i aconsellable és entre 3 i 5 minuts a excepció d’alguns tipus. Aquest procés que pot semblar-nos molt complicat però resulta molt senzill quan s’adquireix una mica de pràctica.

doctorte

Ara només un breu comentari sobre els efectes beneficiosos del te per a la salut, tan esmentats en els últims temps: Diferents estudis científics realitzats recentment corroboren les propietats beneficioses d’aquesta planta. La ciència moderna no ha fet mes que constatar el que ja els antics xinesos sabien, que el te és una beguda amb uns components beneficiosos per a la nostra salut. Aquests components són els polifenols, els quals, després de diversos estudis i exposicions en symposiums internacionals, s’ha comprovat que són efectius per a millorar el rendiment del nostre cos, beneficiant la circulació sanguínia, són reductors de greixos, antioxidants i per tant beneficiosos en la prevenció del càncer, milloren la higiene bucal…

Carta de Tes:

Te Darjeeling:
Considerat com el més selecte dels tes negres, creix als peus del Himàlaia a altures entre 1000 i 2.500 mts. És conreat en diferents plantacions o “gardens” els noms de les quals són una referència de qualitat en la denominació del Darjeeling.
Exquisit pel seu sabor afruitat i aroma inigualable, és famós en tot el món.
Depenent de l’època de la collita tindrem diferents tipus; així la “first flush” (primera collita) que es recull entre abril i maig ens donarà una infusió brillant però més clara i suau que la “secont flush” (segona collita) que es produeix entre abril i maig que ens donarà una infusió mes daurada i aromàtica. Es pot parlar d’una tercera collita entre novembre i desembre però d’inferior qualitat. Prendre’l sol o amb poca llet.

Et Negre Ceilan:
Te negre fermentat conreat en Sri Lanka, és el mes conegut o clàssic dels tes en el nostre país. Les zones productores són vàries encara que les mes conegudes són Raïm, Dinbulla i Nuwara Eliya. En general són tes d’aroma molt perfumada, color daurat i sabor suau.

Te Keemun:
Te negre conreat en la província Xinesa de Anhui, es caracteritza pel fosc color de les seves fulles, d’un negre intens, la seva infusió té un to ataronjat vermellós i el seu sabor és penetrant amb una exquisit aroma floral. El te Pu Erh vermell: Difícil d’emmarcar dintre dels tipus de tes establerts, a aquesta varietat originària de la província xinesa de Yunnan, també se li denomina te post-fermentat, ja que el seu procés de fermentació és diferent al del te negre i es realça durant una llarg període de maduració que pot arribar a arribar a mes de 50 anys i un elevat preu en el mercat. Això és el que el fa ser diferent als altres, no només en el seu aspecte i infusió, si no en les seves comentades propietats medicinals (Aprima, redueix el colesterol,…) Té un sabor fort i terrós i el seu aspecte en infusió és d’un color fosc vermellós pel que també se’l denomina “te vermell”.

Te Desteinat:
Cuidada selecció de tes negres, lliure de contingut en teína.

Tes Negres Aromatitzats:
Cuidada selecció de tes negres aromatitzats amb aroma natural de fruites o espècies hi ha una gran varietat. Els més freqüents són: VAINILLA, CANYELLA, PRÉSSEC, GERDÓ, MADUIXA, MENTA, POMA, ROSES, COCO/, TARONJA, LLIMONA, CIRERA… També hi ha barreges especials com: Te de flors de loto/, te de somnis de Nadal, etz.

El Te Earl Grey:
Selecta barreja de tes aromatitzats amb essència de Bergamota, LA SEVA RECEPTA DATA DE L’ANTIGA Xina dels mandarins. La seva gran acceptació entre els britànics l’ha convertit en el més famós te aromàtic d’Occident.

El Te Blanc:
PAI MU TAN. El te blanc és produït a Xina i és un te verd però en el qual només s’han seleccionat els brots més tendres de la planta que es recullen al començament de la primavera, abans que s’obrin, pel que el seu color és d’un verd molt pàl·lid amb tonalitats blanquinoses. El Pai Mu Tan és originari de la província de xinesa de Fujian, dóna una infusió molt pàl·lida i una aroma fresca i floral. Preferiblement prendre sol i sense sucre.

El te Verd Gunpowder:
Te d’origen xinès sense fermentar assecat de forma natural i enrotllat en forma de petites boletes. Com més petita la boleta i més fosca, millor qualitat de te trobarem. La seva infusió és verda daurada i conté totes les propietats terapèutiques atribuïbles al te verd: contingut en fluor, antioxidants, reductor del colesterol, etz. És típicament conegut per ser l’utilitzat per a preparar “EL TE VERD MARROQUÍ ” al que se li afegeix una rameta fresca de menta herbabona o herba de Santa Maria, no obstant es pot prendre sol també, ja que té una aroma i paladar suaus.

BARREGES DE FRUITES:
Combinats compostos exclusivament de fruites deshidratades, lliures de continguts de te i per tant de teína o cafeïna. Relaxants i digestius, així com diurètics, són exquisits pels seus exòtics sabors i poden prendre’s tant freds com calents. El seu temps d’infusió és d’aproximadament de 5 minuts. Hi ha molta varietat de barreges.
Les mes conegudes són:
FRUITES Del BOSC: Barreja de fruites del bosc tal com nabius, gerdó, mores, etz.
FRUITES HAWAI COCKTAIL: Barreja de fruites tropicals com la papaia, el “mango” o la pinya, donen una infusió d’exòtic aroma.
FRUITES DE MADUIXA AMB NATA: Barreja de fruites com poma, maduixes, hibisc i aromes naturals.

ROOITEAS / ROOIBUSH:
El rooibush és una planta originària de Sud-àfrica que ens ofereix una infusió deliciosa i suau. Igual que en el cas dels tes que hem parlat abans es comercialitza en verd, fermentada i aromatitzada. És important dir que està totalment lliure de cafeïna i que les seves propietats per a la salut són molt apreciades. Conté polifenols igualment com en el te i de fet, també se li denomina te vermell desteinado.
ROOITEA / ORIGINAL Rooibush fermentat pur.
VERD En la infusió de la planta sense fermentar, el seu contingut en polifenols és el mes elevat, el mateix que succeeix amb els tes verds orientals.
AROMATIZATS:
El Rooibos, igual que en els tes negres, s’ofereix amb diferents aromes naturals. Els més comercialitzats són: Xocolata menta: rooitea fermentat, menta piperita, trossos de xocolata i aroma. Captain’s cup: Rooitea fermentat, xocolata, bourbon, vainilla i aroma. Rooitea de Vainilla, de Poma, de Nous…
També disposem de Te Rooibos de CONREU ECOLÒGIC.

boton_productos-02

MATE Yerba (Ylex paraquariensis) És, en general, un arbust petit que creix principalment en Argentina, Paraguai, Xile, Perú i Brasil. És la beguda mes difosa en els països sudamericans, conté cafeïna, vitamines i minerals, pel que es considera un nutrient i una saludable infusió, és estimulant, diurètica, astringent, purgativa…
Com realitzar la infusió:
S’utilitza com recipient una petita carabassa que es denomina “matera” i per a xuclar s’utilitza un petit tub metàl·lic, generalment de plata o d’acer inoxidable, anomenat “bombilla”, que l’extremitat inferior té forma de globus i està disposada a manera de colador. Es tira la “yerba” dins la carabassa fins la meitat de la seva capacitat i s’aboca damunt l’aigua a temperatura normal, com per a humitejar-la; s’introdueix la bombeta, fent que la seva part inferior toqui el fons, després s’omple amb aigua calenta a una temperatura pròxima a l’ebullició i es xucla lentament per mitjà de la bombeta, procurant que aquesta no es mogui per a evitar l’obstrucció dels forats de la seva part inferior per la pols de la “yerba”.

cabecera_02

Després d’absorbir tota la infusió, es torna a abocar aigua calenta i es xucla de nou, repetint-se aquesta operació fins que la “yerba” quedi esgotada, és a dir, fins que hagi perdut tot el seu sabor. A aquesta infusió es diu “mate amargo” o “cimarrón”, al natural. Si se li afegeix sucre a la “yerba” o a l’aigua, se l’anomena “mate dulce”.

Comparteix...Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone

Els comentaris estan tancats.

Facebook
Núvol d'etiquetes
Calendari
novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930