Diabetis i solucions naturals

La Diabetis Mellitus Tipus II o Secundària, una malaltia que fins fa ben poc semblava bastant controlada, ara torna a adquirir un gran protagonisme en la nostra societat, tot just plasmat en un augment progressiu del nombre de casos. A què es degut aquest pas cap enrere?

Índex de continguts

Diabetis: causes més freqüents

Si fem una ullada a les causes més freqüents de diabetis, veiem que totes elles guarden un denominador comú, ja que la majoria estan relacionades amb els hàbits de vida propis de l’era moderna, que en moltes ocasions ens perjudiquen.

Diabetis: factors de risc

Els factors de risc més destacats serien els següents:

Diabetis

  • La Síndrome Metabòlica o Síndrome X, on s’inclou la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la hipertrigliceridèmia i l’obesitat o el sobrepès. Unit també a la manca d’exercici físic.
  • L’abús de certs fàrmacs, sense tenir prou consciència dels seus efectes secundaris.
  • L’estrès, que dia a dia anem acumulant fins desenvolupar símptomes psicosomàtics.
  • La dieta, factor de gran influència, ja que el poderós món dels aliments refinats i els sucres simples són un dels terrors del nostre esgotat pàncrees. Així com l’excés de greixos animals, alcohol i làctics com ara la llet o el formatge. A més, quan passem moltes hores seguides sense ingerir cap aliment es produeix a la nostra sang un pic de glucosa que exigeix un sobreesforç pancreàtic. És per això que es recomana fer cinc àpats al dia de ració mitjana, en comptes de tres grans.
  • I no podem deixar de banda el gran component hereditari, que en aquest cas juga un paper important. Així com l’edat avançada que augmenta el risc, la qual se situa al voltant dels 40 anys.

Detectar al més aviat possible els factors de risc és el primer pas per posar fre a la malaltia. A banda d’això, el tractament dietètic consisteix en mantenir estable el nivell de glucosa a la sang al llarg del dia.

Recomanacions per tractar la diabetis

Per assolir aquest objectiu hauríem de seguir les següents pautes:

  • Fer tres àpats principals i entremig dos o tres refrigeris a base d’hidrats de carboni per escurçar al màxim el període de dejuni. Incloent també un refrigeri abans d’anar a dormir, ja que la hipoglucèmia nocturna és de les més perilloses, doncs és la de major durada.
  • S’ha d’intentar que tots els àpats tinguin una aportació similar de carbohidrats, al voltant d’un 60%. La proteïna seria d’un 10%, predominant en tot cas la d’origen vegetal com ara els llegums, doncs s’ha pogut comprovar que les persones vegetarianes presenten un menor percentatge de risc a aquesta patologia. I finalment el 30% de calories diàries que ens falten correspondria a la porció de greix, a base de greixos cardiosaludables com ara l’oli d’oliva verge o els omega tres de la chía, el lli o les nous.
  • L’aportació de fibra és de gran interès, sobretot la de tipus soluble com ara la civada, la pectina de la poma o la pastanaga i els betaglucans de diversos bolets.
  • L’alcohol estaria totalment contraindicat, per la seva influència en l’acidosi del pH orgànic. Per contra, per ajudar a afavorir l’alcalosi, hem d’augmentar la nostre aportació de potassi mitjançant infusions, brous i abundants verdures o hortalisses, així com fruits secs en la seva correcta mesura.
  • És fonamental la hidratació constant, per a una adequada diüresi què ajudi a la funció renal. Per tant s’aconsella cuinar sense sal, substituint aquesta per herbes aromàtiques i d’altres espècies com ara l’orenga o la canyella.
  • Hem de tenir a mà sempre una taula d’aliments classificats pel seu nivell glicèmic. De manera que puguem fer predominar els que tinguin un índex més baix. Dins d’aquesta taula veurem com les verdures amb gran quantitat d’aigua (reduint algunes com la remolatxa o la carbassa) i el gra ventall dels aliments integrals.

diabetis

Ajudes naturals

A banda de la dieta, tenim ajuts naturals d’alta eficàcia. Comentem doncs els que resulten fonamentals:

  • La fibra soluble de l’alholva, el glucomanan, la goma guar o el psyllium manté estable la nostra glucèmia.
  • L’àcid alfa lipoico, el crom, el llevat de cervesa, l’onagra i l’oli de peix disminueixen la resistència cel·lular al pas de la insulina.
  • El ginseng (millor si és el d’origen siberià), l’alfàbrega, la comí de prat, la sàbila i la ceba són hipoglucemiants.
  • El nabiu negre protegeix a la nostra retina del dany oxidatiu.
  • La coenzim Q-10, el zinc i les vitamines C i E són també potents antioxidants de tot l’entramat arterio-venós.
  • La L-carnitina i la vitamina B3 inhibeixen el dany cardiovascular.
  • El magnesi contraresta la pèrdua renal de minerals a conseqüència del dany nefròtic.
  • L’eix de oligoteràpia zinc – níquel – cobalt regula el funcionament del nostre pàncrees.
  • La fitoteràpia a base de carxofera, beines de mongeta, travalera, eucaliptus, olivera, pau d’arc i colpachi milloren la producció insulínica dels illots pancreàtics.
  • La momordica i la gimnema, procedents de la medicina Ayurveda, també ofereixen resultats molt positius.
  • I els recents estudis sobre l’estèvia, demostren grans avancos en la curació de la malaltia a causa de la seva concentració en heteròsids d’esteviol.

Feu un comentari