ALIMENTS QUE DETERIOREN LA NOSTRA SALUT I GENEREN ADDICCIÓ.

Addicció o intoxicació són paraules que associem amb drogues i alcohol. Tanmateix, nombrosos estudis demostren que certs aliments que consumim diàriament provoquen no sol addicció, sinó malalties com el càncer, l’estrès i la depressió.

La qualitat i la quantitat de menjar que ingerim determinen la nostra salut, a més dels nostres pensaments i sentiments. Aquest postulat de l’Ayurveda i la macrobiòtica, de milers d’anys d’antiguitat, avui en dia és acceptat per la comunitat científica. Estudis recents van demostrar que la mala alimentació genera tanta addicció com qualsevol altra droga, a més de provocar malalties cardíaques, degeneratives, ginecològiques i hematològiques, entre d’altres.

La medicina ayurvédica explica l’addicció d’aquesta manera: el menjar determina el guna o qualitat a generar-se en la persona que la consumi (excitació o letargia segons sigui rajásica o tamásica). Alhora, aquesta qualitat torna a buscar el menjar semblant a ella; d’aquesta manera es mou el cercle viciós. Els aliments que l’home consumeix en l’actualitat són essencialment rajásics i tamásics. “Aquesta és la raó per la qual existeix crueltat i inquietud en la ment dels homes, a més d’una salut física massa deteriorada.”

ALIMENTS QUE DETERIOREN LA NOSTRA SALUT I GENEREN ADDICCIÓ.

Addicció o intoxicació són paraules que associem amb drogues i alcohol. Tanmateix, nombrosos estudis demostren que certs aliments que consumim diàriament provoquen no sol addicció, sinó malalties com el càncer, l’estrès i la depressió.

DÓNA’M MÉS

Els Doctors Paul J. Kenny i Paul M. Johnson del Instituto de Investigación The Scripps de Florida, EE.UU., asseguren que el cervell impedeix abandonar l’hàbit de menjar malament. Un estudi que van dur a terme per a l’Institut, va demostrar que els consumidors d’aquest tipus d’aliments són tan addictes com els fumadors, alcohòlics o drogodependents. El circuit és el mateix: el menjar crea una reacció química al cervell, igual com altres substàncies addictives. Així, el sistema es deteriora causant una resposta cada vegada menor. Llavors es necessita més per provocar el mateix efecte.

Però la el menjar escombraria, tan comú als Estats Units, no és l’única font d’addicció alimentària. A molts països llatinoamericans la dieta està basada en productes bovins com la carn i els lactis. El Dr. Jorge V. Esteves, metge oncòleg especialista en Nutrició, assegura que la carn augmenta l’adrenalina i redueix la serotonina cerebral, la qual cosa augmenta l’ansietat, l’estrès, l’angoixa i l’insomni. És a dir, la qualitat rajásica.

Per si fos poc, la carn augmenta no sols la gana sinó també els desigs addictius en general, com fumar, alcohol, drogues, dolços, etc.. Respecte a la quantitat de metges que continuen recomanant els aliments bovins, el Dr. Esteves opina: “Aquell metge o nutricionista que encara defensi la carn, la llet i els seus respectius derivats, no ha de ser atacat, sinó informat”.

Junt amb el Dr. Carmelo R. Nicotra, el Dr. Esteves va tractar milers de pacients i va arribar en la conclusió que el 75% de la població pateix de SEDA (Síndrome d’Estrès, Depressió i Addiccions). Els seus símptomes inclouen l’excés de pes, cansament, depressió, desig de dolços, farines o altres addiccions, falta de concentració o memòria, manca de benestar, restrenyiment i colesterol entre altres. Al Dr. Nicotra li va cridar l’atenció el 1981 que la majoria dels seus pacients depressius aguditzaven la seva depressió a mig matí i a mitja tarda. Canviant l’horari d’ingestes, també canviava l’horari de les crisis depressives, d’ansietat i angoixa. Això el va portar a estudiar les seves corbes de glucèmia i a detectar el SEDA.

Tots aquests símptomes es deuen principalment a una mala alimentació. Les carns vermelles i blanques, els embotits, els lactis, els sucres, edulcorants artificials i les farines blanques generen múltiples malalties al costat d’altres causes. Aquests productes constitueixen els factors dietètics més importants que intervenen en la generació de gairebé totes les malalties, mes encara quan el seu consum no és ocasional.

Conjuntament amb el Dr. Hernán Salas, van descobrir la sistematització del diagnòstic i tractament d’aquest trastorn amb un grau d’alta efectivitat. Si bé les dietes són personalitzades segons la malaltia física i emocional del pacient, bàsicament recomanen el següent: cereals integrals i els seus subproductes, verdures de tot tipus, llegums i els seus múltiples derivats com la llet vegetal, el tofu i la carn de soja; llavors, bolets, algues marines, condiments saludables (com la sal marina), brots i germinats, fruites fresques i seques.

L’oncòloga de renom i nutricionista suïssa Dra. Catherine Kousmine (1903-1992) també sostenia que gran quantitat de malalties degeneratives (esclerosi múltiple, artrosi, diversos càncers, etc.) eren conseqüència directa de l’alimentació amb productes alterats per la indústria. Insistia en la necessitat de menjar cereals acabats de moldre i assegurava que “sense salut no existeix alegria de viure ni felicitat”

Feu un comentari